diumenge, 31 de juliol del 2011

ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES .pista 3

Bé, acabem amb l'endevinalla.
Se'l considera com el "Kaiser" espanyol tot i que per a mi encara està lluny de ser-ho
I la segona part de la pista és que el seu avi ha sigut   vicepresident  .

"Blanc" i en botella no és.

dijous, 28 de juliol del 2011

Hervé Mollà. "Un alcolejà" a França

Quan en més d'una ocasió diem que este bloc és una finestra al món, no estem dient cap mentida.
En el darrer any i mig han hagut més de 14,000 entrades des de dintre d'Espanya, i unes 600 d'altres països.
Doncs, hi ha una sèrie d'entrades que provenen de França (260), i en un moment concret va passar el següent:
En el post que va fer Dani : La població d'Alcoleja en els últims 500 anys va haver una persona que va fer el següent comentari:
Hola a todos los lectores de este blog y especialmente a algunos primos que quizas tengo en Alcoleja.
El abuelo de mi abuelo quien se llamaba Agustin Molla (casado con una Antonietta Catala) era uno de la poblacion de Alcoleja en los anos 1850. Emigro a Algeria en 1871 con su mujer y sus jovenes hijos y hijas. Murio ahi en 1881.
Este blog que se trata de Alcoleja antigua y actual es muy interesante (es incredible que un pequeno pueblo de 200 personas tiene un blog de este qualidad !) y me permite descubrir un muy bonito lugar natural. Sin embargo es un poquito difficil para mi leer los articulos porque mi lengua es el frances y entiendo tambien (muy mal, como notician) el castellano pero no el catalan.
Me gustaria mucho visitarlos un dia o otro. Cordialmente.
Hervé Molla
herve-molla@voila.fr

No direu que no vos emocioneu en llegir açò.

Bé, doncs, em vaig posar en contacte per correu amb ell, i sé que viu a uns 130 Km de Paris, que és artista, i que realitza exposicions. D'Espanya coneix Madrid, Barcelona, Cantàbria, i que li agradaria molt saber si algú de nosaltres sap alguna cosa de la part de la seua família que va poder quedar ací al poble.
En aquest enllaç podeu veure la informació que he trobat d'Hervé
Seria interessant que preguntàrem a algú dels nostres vells per si recorden alguna cosa. Ja sé que han passat molts anys i que serà complicada la cosa,; però segur que si algú vol fer un poc d'investigació (durant estos dies d'estiu) , als llibres del registre que hi ha a l'Ajuntament es podria trobar alguna cosa.
 Anime'm-se i a vore si entre tots trobem alguna informació i o bé la penjem ací, o li la passeu directament per correu a Hervé


ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES .pista 2

El famós en qüestió està de "rabiosa" actualitat. Ha començat a preparar-se per afrontar nous reptes.

En els comentaris a la primera pista, també hi ha alguna cosa que vos pot ajudar

dissabte, 23 de juliol del 2011

ENDEVINA, ENDEVINA.... FAMÓS AMB ARRELS ALCOLEJANES

A vore si em dieu, el nom d'un famós que està molt de moda actualment, i que el seu besavi era d'Alcoleja.

Primera pista. En condicions "normals" el seu avi ja  és el suficientment conegut o famós com per a  que ací ja haguerem parlat d'ell, però el que són les coses, ara és més conegut per ser  "l'auelo" de ... que pel que ha sigut, i continua sent....

dimecres, 20 de juliol del 2011

XARXA D'INTERNET PER A TOT EL POBLE? guifi.net

Des de fa ja un temps, està funcionant el que s'anomena guifi.net , si ,amb g.
Està funcionant ja en bastants pobles. Per ací per la província de Castelló  hi ha pobles com el nostre que tenen accés tots els veïns a internet. Els diferents Ajuntaments s'han posat en contacte amb gent que posa en marxa la xarxa i en pocs diners s'habilita l'accés a tothom. Fins ara tenien més o menys el que tenim nosaltres al poble, on un router inhalàmbric de curta distància oferia internet en les rodalies de l'Ajuntament.
A la província d'Alacant també hi ha pobles que ja ho tenen com podeu veure en aquesta captura que he fet.
Seria molt interessant que l'Ajuntament nostre es posara mans a l'obra (està present en el programa electoral com podeu veure si piqueu ací) i realitzara els tràmits oportuns ja siga mitjançant aquesta tècnica o una altra per que tots tingueren internet.

Si voleu saber més sobre el tema podeu picar ací

"La dama de gris" de Leandre Iborra

Ja fa temps vaig postejar que el nostre amic Leandre va obtenir el Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado per la novel·la La dama de gris.
Bé, doncs en aquests primers dies de vacances me l'he llegit i vos he de dir que val la pena.
Sense ànims de fer de crític literari, vos comente per damunt de què va, i a vore si vos animeu.
La novel·la està situada en Alacant i més concretament en els anys  70, en el periode immediatament posterior a la mort de Franco i narra una època molt dura en la que per a uns (els d'esquerrses), la democràcia avançava  molt lentament (o gens) i per als de "dretes" en canvi massa ràpida (La transició). Eren uns temps difícils, on els moviments d'estudiants estaven molt presents, i també on les "forces vives franquistes" es negaven a perdre poder.
Basant-se en la mort de Miquel Grau el 1977, Leandre intenta (pense jo) crear una història que ens servisca per a recordar uns temps que mai havien d'haver passat, i fer-nos estar al "loro" per a que no tornen a passar.  Només si coneixes el passat, pots no cometre els mateixos errors!.
Si bé  la visió de l'època està vista des de la part més dèbil (els torturats), també té temps d'entrar en la part més íntima dels torturadors.
En definitiva, animeu-se i llegiu-la. Hi ha moments en què em vaig sentir molt trist però també és veritat que deixa les portes obertes a l'esperança i pense que indubtablement sense gent com Miquel Grau el camí seguit en la transició no ens haguera portat fins ací.
La dama de gris  2011 - BROSQUIL EDICIONES S.L. - ISBN13 9788497955737

¡¡Ehoooo!!!!! ¿Hay alquien aquí?


Observando las montañas que rodean Alcoleja y sus innumerables cimas, me vienen a la memoria las duras jornadas de trabajo, en contacto con la naturaleza, limpiando el camino viejo de Aitana, o como las últimas veces, el de la Vimenera.
La primera “pujada” fue en el 2005, el año pasado se cumplió la VI y este agosto próximo vamos a por la VII.
Pero ¿por qué hablo de recuerdos si esto se supone que acaba de empezar? Por fin somos una asociación, fundada el 26 de agosto de 2009, inscrita en el Registro de Asociaciones de la Generalitat Valenciana el 20 de enero de 2010, y con número de identificación fiscal , va a hacer ahora un año, desde el 22 de julio de 2010.
Lo conseguido es un gran logro, pero no el final del camino. Otros grupos de gente, amigos o conocidos con aficiones comunes por cualquier otro tema, han querido formar una, y se han quedado a mitad del mismo.
Es difícil mantener activa cualquier asociación, compuesta por gente dispar en edades, trabajos y obligaciones familiares, como también es cierto que el lugar común que nos une, Alcoleja, todavía no tiene piernas para marcharse y cambiar de sitio, y siempre nos da una segunda, tercera o cuarta oportunidad .Todos sabemos dónde está y le tenemos reservado un rinconcito especial en nuestros pensamientos. Y cómo he dicho antes, no nos dejará plantados aunque nuestras ausencias puedan ser más o menos largas.
Sin embargo, por eso mismo, debemos corresponder y de vez en cuando sacudirnos la pereza de pensar que todo sigue igual y nada cambia, que Alcoleja siempre estará ahí, esperándonos, pues aunque ella no nos lo diga, también espera que hagamos cosas para que se sienta guapa, querida, viva.
Cómo nuestra asociación, pues si no hay actividades no hay movimiento y como dicen que este se demuestra andando, y esto último nos gusta hacerlo, aquí lanzo este mensaje para los que quieran doblar el espinazo limpiando algún camino o fuente, el último fin de semana de julio.
Pero si los calores estivales no permiten este tipo de actividades al aire libre, para lo que no tenemos excusa, es, para reunirnos tomando una caña, vernos las caras y demostrarnos que estamos aquí, que no estamos de vuelta, porque nunca nos habíamos marchado.

Post data: Yo no seré el más indicado para reprochar nada a nadie, pues también falto a muchas reuniones y estoy “ausente” largas temporadas, por lo que el escrito es más bien una autocrítica. Simplemente he querido hacer una llamada de atención para que vayamos tirando del carro de vez en cuando (esta vez me ha tocado a mí) sino queremos que se nos pare.
Ir dejando algún comentario en el post, indicando si el sábado 30 o el domingo31 sería un buen día para vernos. Según las respuestas recibidas se hará una convocatoria formal.

dissabte, 16 de juliol del 2011

LA CRIA DE L`ÀGUILA

Encara que la foto es roïna és interesant. Es tracta d' un Esparver ( gavilán ) que es veu en la part superior esquerra atacant i expulsant del seu territori a la cria de l`àguila de panxa blanca, que está a la part inferior dreta.

L `esparver es massa ràpid per a que l`àguila es puga defensar, així que fugirá.
A Alcoleja está comprovat que les àguiles maten esparvers mentres planejen comfiats buscant pardalets, en eixos moments el xicotet rapinyaire no pot imaginar que ell mateixa és
el pardalet, i que un gran caçador planeja per damunt d`ell.
Per això odien les àguiles i les fan fugir dels territoris de cria. La foto està feta al Tronxo el 10 de juliol de 2011. (Per visualitzar-ho millor feu clic en imatge)

dilluns, 4 de juliol del 2011

AGUILES

Desde fa poques setmanes, es pot vore un àguila solitària volant pel nostre poble. Es de color marró amb la panxa color ocre intens. Es tracta d`una cría, i es que les nostres águiles, una parella histórica de aguiles de panxa blanca ha culminat amb exit la cria d`enguany. Arrere queden les setmanes que el pollet ha pasat inmobil, en un fragil niu, dalt d`una paret. Ara per fi, vola i entrena els seus muscles, mentres els pares cacen per a ell. L`eixida del niu no es casual, els pares sincronitzen la cria començant a covar ja en febrer, amb l`objectiu de que el fill vole quan hi ha abundància de conillets. La jove águila estará en Alcoleja fins la tardor, quan arriben els frets volará cap al sud concretament a la serra d`Escalona. Aquesta serra, entre Alacant i Murcia te una abundància extrema de conills, i sobre tot, al no tindre penyasegats de pedra, no te parelles territorials i per tant els inmadurs poden viure tranquils.

Quan arribe la primavera, un fort sentiment anomenat " filopatria" fara que la nostra cria torne a Aitana. Els seus pares ja no la reconeixerán i la tractarán amb molta agresivitat, per la qual cosa, la jove águila volará cap a altra muntanya propera fins trobar parella, tal volta les cries d`altres anys viuen al Puig Campana, Mariola, o serres de València.
Les águiles de panxa blanca ( Hieraaetus fasciatus ) son sedentèries i defensen el territori amb molta agresivitat. Al nostre poble hi han hagut casos d`agresións a humans que anaven al niu.
Grans rapinyaires com l`águila reial o el voltor no s`atrevisen a entrar a Aitana.
Tots tenim que estar orgullosos de tindre al poble una parella d`aguiles, hem de tindre en compte que están en extinció. I els caçadors que no es preocupen; ¡¡ les águiles cacen en 10km. a la reona !! volen per Benasau, Benilloba, Penàguila, Confrides, Sella...