"Compromís pels pobles de l'Aitana"

Aixina és diu la Plataforma creada en defensa de la pressió urbanística que s'està creant en els nostres pobles.
Podeu picar en la següent adreça Gent de la Torre i voreu que el proper dissabte està prevista una primera reunió a les 7 de la vesprada a Penàguila al Mercat Municipal. També podeu picar en el següent blog de Sella i voreu com la gent va mobilitzant-se.
La premsa ha publicat la noticia de la creació d'aquesta associació

I seríem o serem capaços de que es cree una associació com aquesta i que ningú d'Alcoleja anem a assabentar-nos almenys dels temes que es volen tractar, inquietuds, etc. ?

En fi si algú pot anar o pot recollir informació del que allí es dirà, estaria bé que ho postejara.

Mones de Pasqua, corda a l'era i fred a la cara

Sense confondre tradició amb conservadurisme... fa anys que fent mones de Pasqua a Alcoleja, botem la corda a l'era i soportem el fred que sempre fa eixos dies...

Els xiquets sempre han vingut a casa a pastar les mones el capvespre de dissabte, donat-les formes de drac, de fardatxo, tenyint els ous de guatla, i després, els adults ens quedem fins a la matinada, esperant que munten...és tota una litùrgia (acompanyada evidentment de diversos licors i espirits de fruits de la terra que fan el moment més màgic i especial si cal).
Enguany esteu invitats...

Un any...a la matinada, se'n va anar la llum...i les mones ja havien muntat, i allà que anàren tota la colla muntanyenca a les set del matí buscant forns de gas per tot el poble...fins i tot van intentar fer-les a la llar i es van encendre...va ser tota una experiència.

El que trobe a faltar( no ho he viscut, però Mª Otilia i la tia Amàlia m'ho contàven amb tendresa)és la filera de dones, amb les llandes, camí del forn i la flaire de pastes recién fetes pel poble...

Pluja Generalitzada

L'aigua es el component principal de la materia viva. Constitueix del 50 al 90% de la massa dels organismes vius.El protoplasma, que es la materia básica de les cel·lules vives, consisteix en una dissolució de grases, carbohidrats, proteines, sals i altres compostostos quimics similars en aigua. L'aigua actùa com dissolvent transportant, combinant i descomponent químicament eixes substancies. La sang dels animals i les savies de les plantes contenen una gran cantitat d'aigua, que serveix per transportar els aliments i desfer els aliments que no serveixen. L'aigua desempenya també un paper important en la descomposició metabólica de molécules tan esencials com les com les proteines i els carbohidrats. Aquest procés, cridat hidrólisis, es produeix continuament en les cel·lules vives.
L'hidrogia es la ciencia que estudia la distribició de l'aigua en la Terra, les seues reaccións fisiques i quimiques amb altres substancies existents en la naturaletza, i la seua relació amb la vida en el planeta. El moviment continu de l'aigua entre la Terra i l'atmósfera se coneix com cicle hidrologic.És produeix vapor d'aigua per evaporació de la superficie terrestre i en les masses d'aigua,i per transpiració dels essers vius.Aquest vapor circula per l'atmosfera i precipita en forma de plutja o neu. Al aplegar a la superficie terrestre, l'aigua segueix dues trayectories.En cantitats determinades per l'intensitat de la plutja, aixina com perla porositat, pearmibilitat, grossor i humitat previa al terra, una part de l'aigua és tira directament en els riatxols i arrolls, de on passa a els oceans i les masses d'aigua continentals; el restat s'infiltra en el terra.Una part de l'aigua infiltrada constitueix l'humitat del terra, i pot evaporar−se directament o penetrar en les arrels de les plantes per a ser transpirada per fulles.La porció d'aigua que supera les forçes de cohesió i adhesió del terra, és filtra per a baix i s'acumula en cridada zona de saturació per a formar un deposit d'aigua subterránea, i la superficie se coneix com nivell freátic.En condicións normals, el nivell freátic creix de forma intermitent segón se va replenant o recargant, i després declina com consecuencia del dreanje continu en desaigües naturals com són els manantials.
Bé, després d'aquesta introducció sols comunicar-vos que portem 60 litres/m2. Podem estar contents de moment, disfruteu-ho ara que podeu.

Mones de Pasqua

Dintre de poc farem per menjar-se la mona, mona-de-pasqua,, podeu provar a fer-la, no té res a veure en la que es compra a les pastisseríes, que en algunes estan "de la muerte". Bé, el que vull dir-vos és que si el temps ens acompanya teniu un lloc en el poble, treballat per un grup d'aventurers, per gaudir d'aquest menjar típic de la Pasqua. El lloc en qüestió és la font del retor. Així, l'esforç, la dedicació, la renuncia a quedar-se al llit o ajudar als nostres familiars a la casa, es vorà recompensada.

Bunyolada, una tradició que es va perdent

Recorde que en la major part de les cases del poble quan venia la festa de Sant Josep feien bunyols. Eren altres temps on precisament el temps no es tenia tant en compte, on no importava passar una o dos hores preparant la pasta, fregir en la llar, etc. Un temps en què la majoria havien plantat les carabasses, totes les dones sabien pastar, l'oli era de casa, on les tradicions s'anaven passant de pares a fills casa els "auleos"i aixina moltes coses. Hui corren altres temps, i per diferents motius van perdent-se una gran quantiat de tradicions, i entre elles, està la de fer bunyols.
En la província d'Alacant i de València, en les festes dels pobles es poden trobar bunyols en les xurreries ambulants; en canvi per ací a Castelló, no està tan arrelada, i si que no falten les figues albardades, figues seques enfarinades amb una pasta semblant a la dels xurros i que estan molt bones.
Afortunadament per a mi, aquest cap de setmana passat ma mare i la meua germana encara han continuat la tradició i hem fet un bon llibrell de bunyols, que mullats amb xocolata, han resultat d'allò més bons.
Deixe una adreça de cuina valenciana on hi ha diferents receptes, i entre elles les de fer bunyols i figues albardades, per si de cas algú s'anima.

Bunyolada
Uploaded by rafamolla

Valoració del Ral·li

Tal i com vaig dir al post Ral·li de La Vila aquest cap de setmana es va disputar a les carreteres pròximes al poble el ral·li.
Vam baixar a veure'l, i ens ho vam passar molt bé. Enguany ha estat muntat de forma que es feia fàcil accedir als trams per les diferents carreteres per les que no passava el ral·li, i així podies veure'n bastants; a més a més com que es feien varies passades pel mateix tram, doncs si t'agradava on estaves, en relativament poc temps tornaven a passar.
Vam gaudir perquè els primers pilots van molt forts, amb uns cotxes que són molt xicotets en alguns casos, però que tenen uns rendiments impressionants.Fa ja al voltant de 25 anys quan Zanini corria per aquestes mateixes carreteres, perdó amb un asfalt molt pitjor,als que ens agradava ja açò dels ral·lis, era tot un plaer veure el seu Porsche 911, o el Ferrari 308 GTB, i no t'explicaves com podien fer de mitjana 93 Km/h des d'Ares a Confrides.
Enguany, com deia abans, les mitjanes han estat altíssimes, tal i com podeu comprovar en la web del ral·li, quasi totes per damunt dels 94 Km/h, excepte el tram de Finestrat que és molt més lent am 75 km/h.
No vull acabar sense mencionar l'alegria que vaig tindre en veure que va guanyar Fuster, molt regular i corrent de valent;ja s'ho mereixia. Crec que té un cotxe que va molt, i pense que Fiat li subministrarà bon material ja que en els darrers anys Peugeot, Citroen, Seat li estan mullant l'orella, i haurà de fer alguna cosa per canviar.
Per ultim, deixe un xicotet video capturat amb la càmera de fotos, del tram de Tudons, en concret al "Pla del Cirer", després de la Venta, on hi ha una recta en baixada, i on com es pot veure, li donaven canya.

Ral·li La Vila Joiosa_2007
Uploaded by rafamolla

VOS ANIMEU?

Vull fer una proposta a tots els bloggers.No ens vindria malament tindre uns dinerets per poder fer alguna cosa més que trencar-nos l'esquena netejant camins i fontetes.Si n'hi ha gent que s'anime podriem agarrar la barra en festes, sempre que no hi haja festers per al pròxim any. I fins i tot podríem preparar una barra per a festes de Beniafé.Què vos pareix? Si n'hi ha gent que s'anime hauríem de començar ja a preparar lo de Beniafé. Només falta un mes i uns poquets dies.

Ral·li de la Vila

Els aficionats als ral·lis estem d'enhorabona; aquest cap de setmana tindrà lloc per les nostres carreteres el Ral·li de la Vila Joiosa, primera prova del Campionat d'Espanya d'asfalt.
No passa estrictament pel poble, però si que ho fa per la cruïlla de Benasau i pel Port de Tudons.
En el següent enllaç teniu tota la informació referent a la prova:trams, horaris, participants,etc.
"Rallye La Vila Joiosa", i en el següent també està posat l'enllaç a l'emissora de radio on line que retransmetrà la prova.
Hi ha prevista una bona participació, i hi ha nous trams per a aquesta nova edició. Per a mi s'ha suprimit el famós revolt de Quatretondeta, en el que es veien bones derrapades. Haurem de buscar-ne algun altre de semblant (si en sabeu algun, podríeu apuntar-lo en l'apartat dels comentaris.
El més probable és que baixem des de Castelló per veure'l, i la propera setmana faríem algun comentari.

Dotació per a Beniafé

En una notícia publicada al diari Información venia que la Diputació ha atorgat a Alcoleja una dotació per a realitzar unes millores a Beniafé. Com voreu no està mal la quantia. No estaria mal que ens informarem o ens informaren per a què van a utilitzar-se eixos euros. Probablement, vosaltres que esteu més per Alcoleja estareu més informats. Si és així ja fareu algun comentari o algun post per a informar-nos a la resta.

Un alcolejà a la Romeria de la Magdalena

Per què pose aquest post?. No és d'Alcoleja. Però si d'un alcolejà.
M'agradaria que aquest post sobre la Romeria a la Magdalena servira de començament per a una sèrie de posts que puguerem anar penjant tots aquells alcolejans de naixement o simplement de "sentiment" que ens hem anat a viure fora per diferents motius, i que no per això ens oblidem de les arrels.
Es veritat que no pots ni deus oblidar d'on vens, però tampoc és bo no fer-te d'allà on vius. Si no et fas, ni participes de les tradicions del teu nou poble, pots caure en una situació emocional difícil; per un costat estàs enyorant contínuament el poble, els amics, familiars, però per l'altra no t'integres totalment en la teua nova casa, en el poble,les festes,tradicions noves per a tu, però sobretot dels teus fills, que si que les sentiran molt pròpies, igual que tu sens les del teu poble d'origen.
Per tot açò voldria que s'animareu i quan venen les festes de Sant Jordi, o quan aneu a Santa Faç, o a les Fogueres d'Alacant,ens passareu també alguna coseta, i així tots aquells que (en som molts) estem "d'oriundos" per eixe Món de Deu puguem donar a conèixer com són les festes als nostres pobles d'adopció.

Magdalena_07
Uploaded by rafamolla

Plà eòlic del Comtat

Bé, estem davant d'un tema delicat, com poden ser altres semblants:presència d'una central nuclear en la nostra comarca, abocador comarcal assignat al teu poble, possible ubicació d'una presó , base militar en les proximitats, o com és el cas que ens ocupa: la ubicació d'un Parc Eòlic en les proximitats del nostre poble.

Quins avantatges es poden obtenir en estos casos?. I els inconvenients?. Pense que de entrada a la majoria de nosaltres no ens faria massa gràcia que es plantejara una situació com les que he dit abans, probablement per egoisme, desconeixement, por, inseguretat, perills nous,etc. També estic convençut que per a d'altres, serien una font d'avantatges:revalorització de terrenys, cases, més comerç, etc.
Però en el cas del Parc eòlic del Comtat, sembla ser que hi ha bastants punts negres, estudis fets a corre-cuita i de mala manera, subvencions pel mig i com quasi sempre, politiqueo.

Faig aquest post perquè he vist que hui apareixia la noticia: El Síndic exige al Consell que descarte el Plan Eólico en la comarca de El Comtat al Diari Información. Com podeu veure en la notícia, el Sindic exigeix la retirada del Plà ja que no s'ha demostrat l'existència de suficient recurs eòlic, ni es coneixen les mesures que degueren fer els tècnics en el seu moment.És a dir, parlant un poc més clar, sembla que ni hi ha suficien vent per a posar els molins, ni s'han fet els estudis correctament, ni es té constància de dades preses en eixe sentit.
Si voleu saber més és interessant que piqueu en aquest enllaç de la Coordinadora d'estudis Eòlics del Comtat, on hi ha tot tipus d'informació: impactes ambientals, resolucions, mapes virtuals de la zona,...
En fi, espere que si aquest Parc no va endavant, que no miren cap Aitana, i diguen "osti, però, i si canviem i el posem a l'Aitana, total, entre les Boles de King Kong , les antenes i les parabòliques,......... si posem algun que altre molinet, tampoc passarà res"

El Coloret de la LLuna "eclipsada"

Mirant les fotos de Jose Vte. em vaig donar compte del color que tenia la Lluna. No vaig saber atribuir si era perquè realment la Lluna tenia eixe color o perquè sobre l'objectiu li va caure alguna "goteta" del vinet o del cava que "hi havia en l'ambient".
En el gràfic de El Pais tenim una explicació del coloret. En fi, que he de fer, tenia que donar la nota Bio-Geo a un tema tan ben tractat tot siga dit per Merxe i Jose Vte.

NIT D'ECLIPSI

Calvari. 01:30 de la matinda. 12 veïns de botellon en la porta de l'alcalde, mirant les estreles, bevent cava i menjant bunyols de Sant Josep.

ECLIPSI A ALCOLEJA

Lluna plena sorgint per Xarquera. Dibuixat, majestuosa, el perfil de Serrella, del Molí, de la Serreta i l'Aitana. Blanca, imponent, supèrbia.
Toquen les deu en el rellotge de l'església.Arriba, dolça, la flaire d'atmeler. Uns xiquets escridassen i riuen al carrer nou...algú es calfa cremant llenya de carrasca.
Al fons, es seent udolar la rabosa.
Al cel, una brasa minva, sense força però plena de vida.El temps s'atura.El moment és ple de serenitat i tendresa. És el poble.
Tanque els ulls i vos recorde... Hui, amics, sou tots a Alcoleja...

NO EREN CINC QUE EREM NOU

No eren cinc que erem nou...
Les altres quatre hi erem... organitzant la intendència. Desbrossant llits i graneres, tallant el dinar, ajudant els xiquets, fent companyia als iaios, podant la casa i preparant el meravellós dinar i la reconfortant dutxa tèbia que es van donar a mig dia... Això sí, ho feien de bon gust, pensant que seria un bon dissabte per als cinc.Això és amor...
Ja ho deia la tia Àngels: -" Molt bé, boniqueta, on va el poal, va la corda"
Però... quan no pot ser tia?-"Aleshores, que la corda faça el dinar i els llits."
Encara que volem conservar la tradició i els bons costums...
Amenace a la cinquena part de la part contractant amb pizzes i "sopa pressa" per a la propera convocatòria...
Divertidíssima la presentació, Rafa.(Ho sent , no sé encara reduïr les fotos)

"LA OTRA REALIDAD"

Parafrasejant el començament del programa de la SER, Milenio 3, realment aquest cap de setmana passat ha hagut una altra realitat.
Ignasi en el seu post va dir que només ell i uns quants més (Los hombres dePaco II) van fer la neteja del camí a la Font del "Retor", i que jo no vaig anar i aixina em vaig escaquejar .
A través de les dues proves que us presente a continuació, podreu veure com si no arriba a ser per mi, i pels meus coneixements en açò de la genètica, ells a soletes no ho hagueren pogut acabar.

Nota: A mi particularment m'agrada més el video, però com es perd qualitat en la web, els comentaris no es poden veure bé. Per això he optat per la presentació amb powerpoint; però també s'ha perdut qualitat en la web, i a més a més no es pot sentir la música, cosa que al meu ordinador si. En fi si voleu els originals ja vos els passaré.

Font Retor
Uploaded by rafamolla